El Govern de la Generalitat ha nomenat director del Memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos. Es tracta d’un nom familiar perquè fa més d’una dècada que exerceix d’advocat de la família de la infermera manresana assassinada a Rwanda Flors Sirera.
Als !» anys obre una nova etapa no sense renúncies, entre les quals la de deixar de ser el representant legal del Fòrum per a la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs, per resultar incompatible amb la seva nova responsabilitat. El que manté és el per professional d’un advocat involucrat en causes que tracten drets universals que, pel bé de tots, no es poden perdre sota cap concepte.
Si la cobdícia i els interessos són les nafres que podreixen el planeta, la justícia n’és la medecina. És tan simple això, que aquests tipus de casos acostumen a generar somriures de benevolència i mirades de condescendència vers la ingenuïtat dels implicats. Mirades que sempre han relliscat a Palou-Loverdos, que és reconegut com un dels pioners a Catalunya en justícia universal i en intermediació en con$ictes internacionals, després de dedicar-s’hi en cos i ànima des de fa %& anys, com molt bé sap la seva família.
Palou-Loverdos és un d’aquells professionals que pugen una muntanya i baixen una carena vermellosa perquè el ferro militar i polític i l’interès d’estat es rovellen quan entren en contacte amb aire fresc i es comença a rentar la roba bruta fins que la veritat queda estesa al sol.
A la infermera Flors Sirera la va matar l’FPR, les mateixes forces que governen Rwanda i que han estat avalades #ns ara per potències occidentals que necessiten els recursos naturals dels Gran Llacs. Era un testimoni incòmode i l’advocat que no podia perdre va convèncer el jutge Fernando Andreu perquè imputés !& membres de la cúpula del FPR. I si no va imputar el president del país, Paul Kagame, va ser per la immunitat que li proporciona el càrrec. Mentre li duri.
Palou-Loverdos no es va quedar aquí i va seguir la pista de l’FPR fins a la guerra de l’Iraq, de la qual ha denunciat la concessió de l’explotació de l’horror a empreses privades que contracten mercenaris. Ho ha denunciat amb la investigació La privatització de la guerra, violència i empreses militars de seguretat privades, de l’Institut per la No Violència Activa (Nova). L’estudi l’ha realitzat un equip d’investigació internacional format pels advocats Leticia Armendáriz i Jordi Palou-Loverdos, amb dos investigadors jurídics iraquians (els seus noms es mantenen en l’anonimat per qüestions de seguretat).
L’estudi revela la gran influència d’aquestes empreses tant en el govern iraquià com en l’economia del país, així com el gran impacte que exerceixen sobre els drets humans dels ciutadans i ciutadanes iraquians. Aquestes empreses, tot i presentar-se públicament com a empreses de seguretat, exerceixen funcions que la legalitat internacional estableix com a pròpies d’òrgans militars, com per exemple protecció de persones, logística, recull d’informació, protecció d’edificis, interrogatoris a individus considerats terroristes, intervenció en hostilitats i feines d’intel·ligència militar.
Però com que aquestes funcions no estat regulades per cap òrgan legislatiu, es produeixen serioses i constants vulneracions dels drets humans. Palou afirma que han investigat i documentat des de casos de presoners que han estat víctimes de tortures, fins a grups de les empreses militars de seguretat privada que disparen indiscriminadament a civils. Les víctimes no només són ciutadans iraquians, moltes vegades són empleats de les empreses de seguretat que han estat víctimes d’agressions sexuals, abusos i fins i tot trà#c d’éssers humans, així com violacions de la sobirania territorial i corrupció.
Durant el conflicte i l’ocupació posterior, pràcticament la totalitat d’entitats estrangeres presents al país, com governs, organitzacions internacionals, agències humanitàries, ambaixades dels governs, mitjans de comunicació com la BBC, i altres empreses privades han utilitzat els serveis de les empreses militars de seguretat privada, per garantir la seguretat del seu personal i les pròpies instal·lacions. Tot això fa pensar en la guerra d’Iraq com un con$icte que ha suposat un gran negoci d’empreses de la guerra. No existeix cap precedent anterior a l’Iraq respecte a la contractació massiva d’aquestes empreses.
L’informe de Palou-Loverdos i Armendáriz recorda que #ns ara no existeix una instància judicial internacional que pugui jutjar empreses privades. Així doncs, són els Estats de procedència d’aquestes empreses els que han d’assumir la responsabilitat de les actuacions i l’exigència de la responsabilitat penal del seu personal, perquè ja no es tracta de mercenaris tradicionals sinó d’activitats econòmiques que esdevenen un problema molt més global. L’informe despulla la guerra, que cada cop més es deixa veure com el negoci antic que és i al qual s’arriba seguint les víctimes que queden pel camí i que #ns ara només interessaven als seus familiars mentre els guanyadors escrivien la història.
